tag:blogger.com,1999:blog-134989012008-05-16T11:38:44.803+02:00Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-40197344580331735532008-05-16T07:40:00.000+02:002008-05-16T07:43:06.574+02:00

Avui no hi ha ressenya. Tampoc no n'hi haurà la setmana que ve. Les ressenyes surten al blog de Manuel Trallero i ja ha dit que n'ha d'estar uns dies apartat. Quan Trallero es recuperi i torni el blog, les ressenyes de divendres continuaran. Mentrestant, he pensat que alguna cosa havia d'oferir als lectors selectes que vénen per aquí. No tinc res de qualitat, però tinc alguna cosa per alimentar

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-76756970086605933462008-05-09T18:27:00.004+02:002008-05-09T18:38:56.561+02:00

L’ateisme ven. (La continuació al blog de Trallero.)

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-30341639611304925972008-05-02T07:34:00.003+02:002008-05-02T07:38:50.900+02:00

L’elogi més exacte que ha rebut l’autor d’aquest llibre és «Cantero no va de res». Comparat amb els autors de menys de trenta anys que ara toca promocionar, Cantero és efectivament dels més marcians. (Per continuar llegint, com cada divendres, aneu al blog de Trallero.)

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-33708098293601431822008-04-23T07:42:00.001+02:002008-04-23T07:44:14.632+02:00

Em diuen que Quim Monzó no... (La continuació, al blog de Manuel Trallero)

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-6298044242429788392008-04-18T07:36:00.002+02:002008-04-18T07:38:40.115+02:00

Segons consta a l’última pàgina, aquest llibre es va acabar d’escriure a Artà (Mallorca) el dia 28 de desembre del 2006. Llavors el seu autor tenia cinquanta anys; són pocs per escriure unes memòries i molts per perdre la innocència. Esclar que la innocència, segons ell mateix explica (p. 397), la va perdre uns anys abans, quan en tenia quaranta-tres o quaranta-quatre. Pericay no és un home

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-18163880476681536992008-04-16T15:31:00.004+02:002008-04-16T15:38:20.627+02:00

Ja vaig parlar de l’Any Rodoreda i d’altres desastres. No em repetiré. Passo a deixar-vos una minúcia a la pantalla. Un dels llibres sobre (o contra) Rodoreda que m’han passat per les mans durant les últimes setmanes és Mercè Rodoreda i el seu temps de Marta Pessarrodon (Rosa dels vents, 2005). Qui hagi llegit alguna cosa de Pessarrodona ja sap com pot ser el llibre. Qui no sàpiga qui és aquesta

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-69757497905289119522008-04-11T08:25:00.001+02:002008-04-11T08:24:31.226+02:00

Els escriptors difunts han de passar una prova de foc: el centenari. Ara li ha tocat a Rodoreda. També ella, és a dir els seus llibres, resistirà aquest atac massiu que és l’Any Rodoreda. Acabades les celebracions i escombrades les cendres, quedaran unes quantes reedicions i algun llibre nou que valdrà la pena llegir (com la correspondència Rodoreda-Sales, que diu que per fi –després de dues

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-77903796491577352362008-04-09T08:50:00.002+02:002008-04-09T08:55:06.145+02:00

(Continuo amb la secció de refregits d'aquest blog abans que comencin els congressos de partits.) El 18 de febrer del 2004, Josep-Lluís Carod-Rovira havia d'assistir a un acte de precampanya a Terrassa, que és on jo vivia. El dubte era per quin partit feia campanya Carod, perquè ell era la millor carta que tenia el Pp per guanyar les leccions generals espanyoles aquell març. Losantos encara no

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-40571161863877832862008-04-06T22:53:00.002+02:002008-04-06T22:58:58.017+02:00

Aquest comentari recorda la nota que Mark Twain va posar al començament del Huckleberry Finn: Persons attempting to find a motive in this narrative will be prosecuted; persons attempting to find a moral in it will be banished; persons attempting to find a plot in it will be shot.I jo estic pensant d'enviar-lo a La Vanguardia, a veure si com en el cas d'aquesta foto (via) diuen que és "fiel

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-71385004923700273672008-04-04T10:08:00.001+02:002008-04-04T13:53:53.814+02:00

Després que s’aprovés l’últim Estatut, Jordi Pujol va fer una frase brillant i, amb variants, la va anar repetint. El nucli invariable de la frase era: «els catalans no ens hem agradat». Segons com, la frase anava creixent per la dreta i, per exemple, s’hi afegia això: «...ni hem agradat a la resta d’Espanya»; d’altres vegades, creixia per l’esquerra i la frase era: «els catalans ens hem mirat al

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-90199551848431879702008-04-02T21:51:00.001+02:002008-04-02T23:27:30.559+02:00

A la vida no tot són disgustos. Just ara que els meus veïns s'havien decidit a plantar una parabòlica a la teulada i que jo hauria pogut veure Telemadrid, resulta que Sánchez Dragó plega. Presentava Diario de la noche amb Ana Samboal, gran parella de ball, que ara s'ha quedat sola i s'haurà d'entenir jugant amb el boli. Per mostra de l'estil sánchez-draconià, un ronyó: I la conversa amb la

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-50603337513976361042008-03-31T16:06:00.002+02:002008-03-31T16:09:15.638+02:00

En la primera ressenya que vaig penjar, va sortir mig de passada el nom de Giménez Caballero i de les seves gestions per casar Hitler amb la germana de José Antonio. Els motius del fracàs que donava Giménez Caballero constaven en un enllaç, i no hi vaig insistir perquè no era el lloc per allagar-me més. Després he tingut ocasió de veure aquesta entrevista a Giménez Caballero. Els espectadors que

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-59496763518253267332008-03-28T08:09:00.004+01:002008-03-28T12:59:08.894+01:00

Sebastià Alzamora continua amb el seu particular mètode de promoció de la lectura. L’any 2002, sent Delegat del Llibre de la Generalitat, va dedicar-se a proclamar que Carner era un poeta mediocre. No devia trobar una altra manera de retratar-se. Però, al cap i a la fi, la ineptitud lectora no és pas una mala qualitat per algú que té el deure de promoure la lectura: la promoció la podia començar

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-83849987205553261362008-03-24T09:07:00.002+01:002008-03-24T09:11:14.961+01:00

En fa 56, concretament. Com que si penjo un pastís aquí no serà comestible, hi poso aquest monòleg dedicat a elements també comestibles. ¡Per molts anys!

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13498901.post-58742986990036787682008-03-14T08:20:00.003+01:002008-03-14T13:23:48.461+01:00

Aquest llibre potser vol ser una novel·la. O vol ser una novel·la o no vol ser res. La inanitat l’aconsegueix plenament. La cosa va així: Enric Gomà s’ha inventat un falangista català, Eudald Finestres, que l’any 1936 passa a Burgos, on treballa per l’aparell de propaganda del govern de Franco –allà escriu aquestes Instruccions, que constitueixen gran part d’aquest volum–; acabada la guerra d’

Carles Miróhttp://www.blogger.com/profile/04634153562259546457noreply@blogger.com