14.5.09

Si tú me dices ven...

Hi ha molts motius per celebrar l’aparició d’aquest llibre. Primer de tot, és una obra desinteressada, els drets d’autor que doni aniran al Casal d’Infants del Raval (segons es diu a la p. 13). En segon lloc, és una ensabonada a la Policia Nacional (segons es demostra en bona part de les seves 334 pàgines), o sigui és allò que Ferran Monegal en diria un massatge. En tercer lloc, el llibre comença amb unes paraules que cap persona sofisticada podrà resistir: «Querido lector». Només un malvat gosaria criticar aquest llibre.


(Per continuar llegint, cliqueu aquí.)

2 comentaris:

  1. Ahir em van passar per les mans dues novel·letes de Vallmitjana, que segurament són una lectura més amena. Com que, entre altres entreteniments, vam haver d'anar al tanto amb el senyor del ganivet a l'entrada de la biblioteca, només vaig ser a temps de decidir que passaven a la meva pila de pendents. De moment ni idea de les bondats d'aquesta edició concreta.

    He fet una cerca molt ràpida a site:Sense Parèntesis i site:Trallero i no hi he trobat re. Hi ha la possibilitat que sigui una mala professional.

    If interested, també és a altres biblioteques públiques.

    ResponElimina
  2. De Vallmitjana només he llegit La Xava (Eds. 1984), que està bé. No n'he dit res enlloc.

    ResponElimina