El veia molts matins que passejava una gossa petita, raça no t'hi fixis, de pèl negrós, brut. Ell i gossa anaven molt deixats. Durant tot l'hivern, cada migdia han sortit una estona al sol.Viuen amb dues dones que no surten quasi mai. Una és la mare d'ell, que deu tenir noranta anys o poc se'n falta, i és la titular del lloguer. Un lloguer baix, que és l'únic que es poden pagar. Quan la mare es mori, els faran fora o els apujaran el lloguer, i amb la pensió d'ell no pot pagar un lloguer més alt. L'home fa temps que no les té totes, però què hi pot fer. De moment, la mare aguanta. Amb l'altra dona hi està casat des de fa potser quaranta anys. No tenen fills.
Fa una mica més d'un mes el van operar. Càncer de colon. La dona ha començat a sortir de casa, a comprar i a passejar la gossa. De tant en tant també el veig a ell. Està força més prim. S'asseu en un banc i deixa fer a la gossa. La gossa s'aparta tres o quatre metres, es gira, veu que ell no la segueix i torna.
M'he trobat la dona en una botiga. Parlava d'ell amb la dependenta. Ha dit:
–Y si se muere Luis, ¿qué hará la perra sin él?
Molt interessant el teu article, Carles... De vegades, no cal la construcció d'un impressionant post per parlar de les veritats autèntiques de la vida... Probablement em passe igual a mi; i això que no mai abans havia tingut una companyera d'aquestes, tan pacient i fidel...
ResponEliminaUna gran pregunta, què farà la gosseta sense ell?
Guess you'll post the lettuce's episode next week.
ResponEliminaLa dona se sobreentén que no l'enyorarà tant. Vaig a demanar el divorci.
ResponEliminaPrincep, la gran pregunta potser seria què farà la dona amb la gossa.
ResponEliminaVegetables are biding their time, Anonymous.
Anònim, no et precipitis.
Vols dir que aquesta pregunta no és massa metafísica?
ResponEliminaEl ventall d'opcions pot donar per a un proper article brillant dels teus.
històries senzilles, quotidianes, amb les que ens podem sentir identificats
ResponEliminaYou know, Mr. Miró,
ResponEliminaThus spoke a Vixen thousands of years ago.
The Vixen died,
grapes dried,
and if my aunty Phine hasn't lied, their scent through the yard never vanished at all.
Ja està, el poeta de l'arpa de les 6:27.
ResponEliminaben bé com persones, alguns gossos (o gasses)... també algunes persones, ep!
ResponEliminagosses, és clar
ResponEliminaM'ha encantat el relat. Molt bo.
ResponEliminaBesadetes