By no means was everyone concerned. In some places, in fact, people seemed perplexed — even mocking — at the thought that anyone would change their behavior given the relatively small number of confirmed cases in the United States and an illness that has, so far, caused only one fatality in this country.
(Ahir al NYT.)
Mentrestant, La Vanguardia té penjada una d'aquelles enquestes que van cap a la mena de periodisme que practiquen els noticiaris de Tele 5:
¿Teme la posibilidad de contagiarse por el virus de la gripe porcina?
Es pot respondre que sí, que no o que no ho saps. És obvi que hi falta una resposta: "No, em fa més por la possibilitat que, si continuo llegint diaris, em tornaré tan idiota com els que els escriuren".
L'estupidesa mediàtica és pandèmica. Un suggeriment d'enquesta per a La Vanguardia:
ResponElimina—Què teme usted más?
A. Las posibilidades.
B. Los hechos.
C. La estupidez.
La secció dels horòscops, definitivament, és la millor.
Seria una enquesta excel·lent.
ResponEliminaSi es fes, sospito que la C tindria un resultat baixet. Ara, jo és que sóc molt mal pensat.
Per cert, és una bona lectura l'article "L’opinió pública a la societat de la teleporqueria" de Ferran Toutain.
ResponEliminaPer al meu gust i opinió, ni Popper ni Tresserras. A Lippmann el trobe més humà. Interessant, en qualsevol cas, la lectura d'aquest article, de veritat. Estudiar Ciències de la Desinformació no aprofita per a ser periodista però (no massa, però una mica), sí per a opinar i gaudir d'aquests debats. Ja veus tu el que fa tancar-se uns anys a lo ceu san pablo de valencia. Els mitjans de comunicació han passat per diverses etapes de credibilitat al llarg de la història (XIX-XX). No la creença particular teua o meua, parle en general. Sovint han passat de no ser absolutament res (historietes), cap influència, a ser alguna cosa, com fa ben poc. Jo crec que van camí del no-res una altra vegada. Potser sóc optimista.
ResponEliminaAixò que dius del no-res. Qui diu no-res diu caos. Miraré d'explicar-me.
ResponEliminaMentre esperem notícies d'en González (no Felipe, Enric), et deixo unes frases seves de fa dos dies:
Ahora consideramos acabada la industria de la información porque la información periodística fluye gratis, y nos parece que eso seguirá siendo así. Se trata de una coyuntura fugaz. Eliminemos los medios tradicionales (nadie produce nada por la cara) y la información periodística dejará de fluir. Sólo fluirán teorías conspirativas (ya saben, la gripe mexicana se creó para asesinar a Obama) y propaganda del poder. Es posible que eso ocurra. En ese caso, lo más probable es que alguien tenga una idea brillante y se forre vendiendo información fiable.I no és tan demencial pensar que els "mitjans tradicionals" poden desaparèixer. La crisi ha fet baixar la publicitat en picat però no crec que sigui culpa de la crisi la caiguda en la intel·ligència de la gent que mana en els diaris. Aquesta setmana unànimement ens van presentar en portada el cul de la princesa espanyola i de la primera dama francesa, l'un al costat de l'altre, com a grans peces informatives. Es veu que tots aspiren a convertir-se en versions diàries de la revista Diez Minutos. Si tot el que ens ofereixen els diaris són sudokus, horòscops i culs, la informació l'anirem a buscar a un altre lloc, que segurament serà a cal mag Rappel.
Ah, però també tens l'ofici de forner i això sempre és una grantia.
Segurament els amos de la indústria de la informació han tingut, en la darrera dècada, més poder econòmic i polític que en qualsevol altra etapa de la història. Econòmic i polític, dic, i per això distingiria entre influència, que és immensa, i credibilitat, que minva. La informació periodística està deixant, en molt casos abans respectables (La Vanguardia n'és un), de ser equivalent a "informació fiable". Les maneres i missatges comencen a ser qüestionats per diverses raons. Una la que tu apuntaves: el cul com a metàfora profundament fisiològica de les generalitzades intencions informatives... Cal vendre la portada com siga: no importa el contingut sinó la venda, el cul. I una altra, el que es veia venir, bessona de l'anterior: quan tots els mitjans de comunicació "menteixen" alhora (en les diverses gradacions i fórmules de la mentida, com ara el silenci, la hipérbole constant o una simulada imparcialitat), cal preguntar-se quin és aleshores l'espai, ja no per a la veritat, sinó per a les altres veritats. Si tots els mitjans diuen que "tenim la possibilitat" de morir per la marrana grip, qui ens ha de dir que això, en realitat, és molt, però molt difícil que passe? Ho diu algú? No, perquè no ven. I tampoc la Vanguardia ho pot vendre. I, a més, defugir el sobreentès poc comercial d'aquesta gran dificultat de contagi afavoreix moltíssim la venda informativa mundial de la pandèmia. Està clar, doncs... Anem a morir tots. Això sí que ven. Què passarà aleshores amb aquesta corda tibada entre la credibilitat i la rendibilitat. Podem preguntar-ho a Rappel!
ResponEliminaForner i collidor d'encisam romà són els dos oficis que més bons records em porta i dels quals em sent més orgullós.
Avui La Vanguardia dedica quatre pàgines a la pesta dels porcs. Com ahir i abans-d'ahir i l'altre, les han posat a la secció Tendencias, la mateixa que el dissabte 18 dedicava tres pàgines al tema "Pequeños CONSENTIDOS adultos INCAPACES". Pel que fa a la credibilitat no sé si cal afegir-hi res més.
ResponEliminaLa combinació d'espectacle i propaganda del partit corresponent pot haver donat molt. Ara, a la taronja ve un moment que se li acaba el suc. Si algú estarà disposat a pagar directament per tenir notícies fiables, ja ho veurem. Jo ho dubto. Vol dir que els pagarem indirectament, amb impostos i amb temps.
Tinc un hort municipal (sic) controlat. L'han posat en un parc perquè els nens de les escoles hi vagin a veure d'on surten els tomàquets i els enciams. Cada dia hi treballa (ehem) un funcionari amb armilla reflectant. De vegades se la treu i s'ajup a veure com creixen les plantes. Segons experts en la cosa hortalana és un hort molt mal portat, però a base d'assaig i error anirà millorant. La cosa pública té el seu ritme i no s'han de demanar miracles. Ja hi faré unes fotos.
Ostres xicots, per què serà que parlen tant dels culs? Us dic amb el cor als ulls que jo mire en altres direccions; per un xic, no m'ha passat desapercebuda la "new". Sóc un estrany (estic acabant l'article).
ResponEliminaI Carles vés fent-te l'ànim de tocar la terra amb les mans... Josep l'encisam. Jo les creïlles i tu...( ) omple l'espai i gaudirem una notícia que no caldrà contrastar...
Una abraçada amics...
Feeds d'avui:
ResponEliminaCuando no se puede contar nada nuevo... (resumet de Nature i Science)
Hay epidemias y epidemias (una mica de context. L'entrada enllaçada té 17 comes, em sap greu)
Molta salut,
Un seguidor d’aquest blog, Salvador Macip, deia ahir a "El pánico y la realidad" que no s’ha exagerat tant com això i que hem d’estar previnguts. També aclareix que comparar la grip la malària és un disbarat. Entesos. Ara bé, estic segur que ell no hauria firmat segons quins titulars alarmistes ni el tractament frívol i alarmista alhora (visca l’oxímoron) dels que han penjat una enquesta com la d'aquí dalt.
ResponEliminaNo veig sharpfoolishness ni paradoxa en la combinació de "frivolitat" i "alarmisme". El mateix Salvador Macip, en comentaris al seu article, el dia 6 deia que ja es podia afirmar que això no era cap pandèmia. Bona nit i otro día más si Déu vol,
ResponElimina